Acte #avuixdemà: Santa Coloma de Gramenet 17/11/16


#avuixdemà: COMUNITAT

Teatre Sagarra, Santa Coloma de Gramenet, 17 de novembre de 2016


El proppassat 17 de novembre va tenir lloc l’acte #avuixdemà: COMUNITAT al Teatre Sagarra de Santa Coloma de Gramenet. Segueix doncs, el curs de l’Any Congressual FEDAC, amb un nou èxit d’assistència i amb la qualitat de les ponències proposades.
En aquesta ocasió, es van desgranar els reptes de l’àmbit Comunitat, tractant-se de manera especial Lideratges i Glocalitat, de la mà de dos experts en la matèria, Àngel Castiñeira i Alfredo Heranando.

Compartim amb vosaltres les dues ponències íntegres així com un breu resum d’aquestes. Sentiu-vos lliures de fer-ne la difusió que creieu. 


ÀNGEL CASTIÑEIRA


L’educació de qualitat és la via millor d’augmentar les oportunitats vitals de les persones i d’assegurar la prosperitat i la justícia social de les nacions

Nascut a Muros, La Coruña, viu i treballa a Barcelona.
Doctor en Filosofia i Ciències de l’Educació, és professor titular del Departament de Ciències Socials d’ESADE, director de la Càtedra de Lideratges de la mateixa universitat i director de l'Observatori de Valors de la Fundació Lluis Carulla.
És autor i coautor de diverses publicacions de l'entorn de l’educació i l’àmbit social, i escriu als diaris La Vanguardia, Ara i Avui. Ha viscut l’educació en primera persona, en el camp del lleure, de l’educació secundària, universitària i com a formador de professionals.

"LideratgeS" 


Dins de la programació de l'any congressual FEDAC, Àngel Castiñeira n’ha estat un ponent. Ha vingut a parlar de Lideratges al Teatre Sagarra de Santa Coloma, dins la presentació de l'àmbit comunitat que agrupa sis dels reptes #avuixdemà.

Per definir el concepte de lideratges va vincular-ho a quina era l'actitud de les persones respecte a situacions vitals. Les actituds de les persones davant dels reptes no sempre és igual. Es manifesten reaccions culturals humanes diferents depenent de cada persona. 

Davant la crisi profunda que ens ha acompanyat apareixen actituds que no són correctes com la negació als problemes, a vegades mal exercida per líders polítics, la resistència o no acceptació del canvi, la por al desconegut per fugir del problema, l'evasió on creem un món paral·lel per obviar el problema, la indiferència als problemes dels altres, la ironia o el riure que ens salva de la situació però que no modifica la realitat, la postergació o la dilatació en el temps del problema i esperar que es resolgui sol, la contemplació on espectadors miren i no actuen, la lamentació o un “perquè ara i a mi?”, la resignació d'un no hi podem fer res!, i la indecisió que provoca una paràlisi davant de reptes vitals.

Aquestes actituds no són vinculables als lideratges, a transformar la comunitat. Però altres vegades davant de reptes apareixen en les persones actituds més interessants:

La indignació que porta a una energia negativa davant del problema, però que ben conduïda pot ajudar a transformar la realitat. Pot passar que un compromís durador sigui menys freqüent.

L'acceptació de la realitat que vol ajudar a reconstruir la comunitat malgrat els problemes. És un missatge per l'esperança.

La conscienciació davant del repte buscar aportar el granet de sorra als problemes de realitat, és un primer pas. Però és la implicació, que busca prendre part de la millora de la realitat, és un segon pas, ja que no busca comprometre's de forma excessiva. Un tercer pas és el compromís davant els problemes, fins i tot posant en risc el nostre propi estatus.

Una actitud que va un pas més enllà és la del lideratge. Els líders transmeten energia, esperança, davant aquestes situacions difícils. Les situacions de la vida no depenen de nosaltres. Les actituds envers aquestes situacions sí que depenen de nosaltres.

Doncs, què implica el lideratge?
Un líder ha de guiar, conduir i orientar. Implica construir sentit. Però per ser líder cal tenir preparació i experiència, ha de guanyar en credibilitat. Un és líder quan les mirades dels altres s'alineen amb el líder. Si aquest té autoritat, marca un grau de coherència i credibilitat que fa que la gent es comprometi a seguir-lo.

El líder ha de marcar l’orientació a seguir, aconseguir el compromís dels altres i ha de tenir la capacitat d'afrontar els reptes difícils.

Un lideratge necessita una visió
Per construir una visió, un estel que guia, cal preguntar-se quin és el nostre somni, què sabem fer bé i en som els millors, per què ens pagaran i finalment, què necessita el país i el món. La intersecció de les 4 preguntes marca el rumb a seguir. Va lligat a les idees de passió, missió, professió i vocació.

El lideratge educatiu es nodreix de les següents idees:
Lideratge educatiu és un projecte de centre, una visió que doni ànima a l'educació. Lideratge organitzatiu i executiu per fer el canvi. Lideratge cultural dels valors, per fer bé les coses.
Lideratge polític per treballar amb l'entorn.

A vegades el líder pot senyalar la direcció, però a vegades no es pot i cal formular preguntes que encenguin el neguit per provocar canvis. A vegades el líder ha d'anar davant o darrere empenyent a la gent o acompanyant-la. A vegades cal ser un seductor. El que sí que és necessari, és que cal assolir algunes fites, perquè els lideratges tinguin sentit.

Hi ha diferents escales de lideratges i tots són importants. En el sistema educatiu ens trobem l’administració, el lideratge en centres docents, que els gestiona i el darrer nivell que és la tasca del dia a dia a l'aula. L'exemplaritat del mestre pot encendre un foc a la comunitat.

Finalment ens ha recordat que una gran visió, sense la posterior mobilització i sense un bon pla d'acció no porta enlloc. El repte és saber per a quin motiu, nosaltres ens involucraríem. La visió que tinguem ha de ser transcendent, tenir clar el motiu que ens mou, també per construir una visió compartida per llençar-se i portar als nostres alumnes a un futur millor del que vam trobar.


Podeu veure la ponència sencera aquí: 





ALFREDO HERNANDO


Las escuelas del siglo XXI son comunidades de aprendizaje personalizado que buscan el éxito para todos sus alumnos sin distinción.
Procedent d’Aranda de Duero, actualment viu entre Viena i Madrid.
És educador, investigador i comunicador. Ha treballat com a professor en vàries escoles i ha desenvolupat projectes acompanyant altres professors. Ha estat cap de redacció de la revista Educadores i és autor i coautor de diversos llibres dins el marc de la pedagogia i l’educació.
Ha fet de la innovació educativa el seu motor vital. D’aquesta vocació, neix el Escuela21.org, projecte que dirigeix des de 2013 i que l’ha portat a donar la volta al món visitant escoles amb projectes innovadors per entendre en què es basa l’èxit en l’educació. Durant un any ha visitat centres d’Estats Units, Colòmbia, Perú, Brasil, Ghana, Indonesia, Bangladesh, Japó , Itàlia, Finlàndia o Espanya.
Aquesta aventura la recull el seu llibre “Viaje a la escuela del siglo XXI. Así trabajan los colegios más innovadores del mundo”, editat el 2015 per la Fundació Telefònica i de descàrrega gratuïta per Internet (supera ja les 25.000 descàrregues).
El llibre no només ofereix al lector l’experiència de conèixer aquestes escoles, sinó que l’anima a emprendre el seu propi camí cap a la innovació a través de 80 accions concretes, per començar a actuar en el seu entorn. Com assegura l’ autor, el document és un manual per transformar els centres i ajudar a que tots els alumnes tinguin èxit.


"Viatge a les escoles del segle XXI" 


El passat dijous, 17 de novembre, en la primera sessió congressual de les escoles FEDAC, l'educador, investigador i comunicador Alfredo Hernando va presentar el seu projecte d'escoles 21 arrel del seu llibre “ Viaje a la escuelas del siglo XXI”, que l'ha portat a fer la volta al món per entendre en què es basa l'èxit en l'educació i que hem inclòs dins de l'Àmbit #comunitat, en el repte de glocalitat.

Les escoles dels segle XXI, són comunitats d'aprenentatge que busquen l'èxit de tots els alumnes sense distinció. Estem vivint una primavera educativa, moments de canvis, de cerca i de noves respostes en les escoles. Per això cal crear cohesió i xarxa amb la finalitat de detectar totes aquelles bones pràctiques educatives que han de ser la base pel canvi del sistema, doncs
entenent-ho així, són les escoles les que aconsegueixen el canvi i no a la inversa.

Les escoles 21 tenen una història documentada, les quals, després de detectar un fracàs educatiu, bé sigui per resultats o abandonament dels estudis, han encertat a cercar aquells canvis qualitatius que han produït millores. Aquests centres innovadors desenvolupen activitats creatives properes i motivadores que porten a uns resultats en que la mesura de l'èxit d'aquests són els propis alumnes. D'aquesta manera el procés té sentit, igual que elprojecte de vida d'aquests nens i nenes.

En aquest viatge per les diverses escoles del món, es demostra que moltes vegades el desafiament de l'entorn natural i cultural, ha fet que hagi estat una oportunitat per adaptar-se a les diferents situacions i apropar-se als nens/ens que deixen l'escolarització durant la infància. Per tant, és aquí on es produeix un canvi, doncs l'escola es posa al servei de l'aprenentatge. Aquesta nova visió i manera de fer ha aconseguit l'escolarització universal,
tret d'alguns països d'Àfrica i Àsia.

Ara la qüestió està en què fem quan tenim els alumnes a l'escola, hem de captar la seva atenció per a que no hi hagi disrupció i per això cal tenir clar que els mateixos sistemes no són útils per a tothom. Aquí és on juga un paper molt important el treball interactiu i interdisciplinar que ajudarà a l'alumne a construir el seu itinerari d'aprenentatge, partint d'experiències estimulants, motivadores , que generin el moviment i emprant els recursos tecnològics. És necessari apoderar als alumnes del seu procés d'aprenentatge, que assoleixin un rol docent i el mestre que adopti el paper d'acompanyant i guia.

El treball per equip els ajudarà a resoldre situacions amb una complicitat i corresponsabilitat entre companys de diferents nivells i edats que tenen com a objectiu un mateix producte, aquest seria el resultat d'un treball cooperatiu.

Així doncs, el repte el tenim ara, que és el de com adaptar-nos per descobrir el potencial de cadascun dels nostres alumnes.


Podeu veure la ponència sencera aquí: 






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada