#avuixdemà: ENTORN

Auditori de CaixaForum, Barcelona, 13 de maig de 2017




La última sessió de l'Any Congressual FEDAC aplega centenars de famílies a CaixaForum per parlar de l'Entorn

Dissabte al matí CaixaForum es va omplir de famílies interessades en debatre sobre el futur de l'educació. Famílies implicades en la construcció d'un nou model, un model que ambiciona la Fundació Educativa FEDAC, i que ha anat teixint, i donant a conèixer al llarg del curs per mitjà de les sis sessions del seu Any Congressual.

Per cloure la programació que va començar el setembre passat, ha comptat amb les ponències d'Anna Manso, Ester Bonal, Dani Gómez-Olivé, així com amb intervencions artísitiques de la mà de persones properes a les seves 24 escoles. 

Compartim amb vosaltres els material audiovisual de les diferents intervencions, així com un breu resum d'aquestes. Sentiu-vos lliures de fer-ne la difusió que considereu. 



ANNA MANSO



Anna Manso és escriptora, guionista, articulista i blogger, coneguda per la columna “La pitjor mare del món”. La seva ponència va revisar el paper de la família en l’escola.

Som una generació que pensem que l’educació que donarem als nostres fills serà molt millor que la que ens van donar els nostres pares. Volem la millor escola i tenir-ho tot molt controlat, per tant la nostra generació és molt exigent amb l’escola, actuant a vegades més com a consumidors que com a progenitors, com si l’educació fos un producte que hem de comprar. Tot i això, al mateix temps som progenitors insegurs, que no tenim clara quina és la millor manera d’educar els nostres fills i això ens crea un sentiment de culpa, com si fóssim els únics pares amb aquests problemes.


Cal desmuntar tabús: manar, per exemple, som els adults i hem de posar límits i, al mateix temps, acceptar que a l'escola també poden manar (el nen no sempre té raó quan es queixa d'algun professor); no passa res per suspendre, els nens s'han d'espavilar, aprendre dels errors, fer la feina... Els nostres fills també són imperfectes.

Manso va acabar la seva ponència amb el seu eslògan (que a ella li funciona molt bé) per millorar la nostra relació, com a progenitors, amb l'escola: La perfecció mata, l'humor salva vides. 





ESTER BONAL



Ester Bonal és pedagoga i directora de Xamfrà. Ha exercit com a  professora de música en instituts, on ha dut a terme una sèrie de projectes multidisciplinaris amb la música com a eix vertebrador.

Considera que quan parlem de diferents conceptes ens sembla que tots són iguals, però no ho són, perquè els fan les persones i totes són diferents,  per això, diu que ens hem de poder comunicar vinguem d'on vinguem.

L'educador s'ha d'acostar al nen "amb mirada d'avis" (els seus néts són els millors del món). S'ha de tenir en compte, remarca, que el 90% de l'educació es fa a casa i la resta a l’escola, on s’ha de fer servir el sentit comú.

Creu que les arts a l’escola són una eina d’inclusió social. Hem d’acostar el nostre paradigma al de l’altre des de l’honestedat. Cal treballar a partir d’uns pilars ètics (compromís, confiança i generositat) que cal adquirir.

S’ha de respectar la singularitat de cadascú. El món genera exclosos que no necessita, per tant s’ha de treballar per eradicar aquesta exclusió.

La música i les arts en general tenen una gran virtut: són una eina per al primer gest mental necessari en l’aprenentatge: l’atenció.

La música també és un instrument de construcció massiva, de ciutadania, de valors, de respecte, de cooperació...

En definitiva, l’Ester Bonal amb els seus projectes ens demostra que la cultura, si la fem accessible a tothom, no serà elitista.

Posar l’art “al servei de” no és una obra de caritat sinó de dignitat. Cal posar l’art al creixement de l’altre, ajudar-lo a fer un projecte de vida, ja que l’accés a la cultura és un dret universal.




DANI GÓMEZ-OLIVÉ



Dani Gómez-Olivé és pare i membre de la junta de l'AFA de FEDAC-Sant Andreu.

Ha iniciat el seu discurs agraïnt a la organització del congrés el fet d'oferir la oportunitat a les famílies d'aportar les seves reflexions i consideracions.

Ha estructurat la seva intervenció al voltant de dues grans preguntes: què cerquen les famílies a l'escola i com es pot ser comunitat educativa.

Pel que fa a la primera, ha posat en relleu la importància que la família pugui veure que els seus fills són feliços a l'escola, que aquesta sigui un espai de continuïtat del que viuen a casa, que se sentin estimats i puguin estimar. 

L'escola ha de ser un espai on rebin una educació integral, que presti atenció a tot el que és una persona, que faciliti que els infants arribin a ser ells mateixos. L'adult és un guia que procura que la flama es mantingui sempre viva. 

Ha de posar en valor també la diversitat com una font d'enriquiment personal i col·lectiu. Cal que l'escola acomanyi a l'alumne cap a aquesta descoberta, ha de ser una institució inclusiva. 

I finalment ha de ser coherent amb els valors de la família, ha de compartir aquells valors que els pares volen que els seus fills aprenguin a casa. 


Pel que fa a la possibilitat de ser comunitat educativa, Gómez-Olivé ha fet èmfasi en el fet de crear un entonr familiar a l'escola, essent capaços de trencar murs físics i mentals, capaços de crear xarxes. 

Cal que les famílies creguin en el projecte de l'escola, i si hi ha problemes, buscar solucions mitjançant el diàleg. 

Les famílies, així com l'escola, han de fer atenció a les necessitats. Les famílies han d'estar obertes al que demana l'escola i viceversa, amb actitud de servei, de generositat, de bé comú. 

Així mateix, s'ha de treballar des de la confiança per poder assegurar que les dues institucions estan treballant en la mateixa direcció.  

Al final de la ponència ha ofert un nou significat a les sigles FEDAC, resumint el que ha volgut transmetre al llarg de la seva intervenció: Felicitat - Educació - Diversitat - Acollida - Coherència




Dani Gómez-Olivé ha donat pas a un posterior col·loqui entre els tres ponents principals, i amb la participació de Modest Jou, Director General de FEDAC. 



Al llarg d'aquesta, Bonal posa damunt la taula la importància de donar més valor educacional a assignatures com la música i la plàstica, doncs haurien de ser el nucli de l'educació a les escoles.  Les arts formen part d´una pedagogia invisible que acompanya i està amb els alumnes i ho fan a través del canal de les emocions. Els ajuda a créixer donant moltes oportunitats d´aprenentatge, perquè tenen un sentit pels infants. Per això les arts són estratofèriques  i les persones que en fan ús han de tenir molt clar quina és la seva finalitat.

Com a progenitora imperfecta, l'Anna Manso proposa que quan les arts entrin a l'escola, cal que s'expliqui bé, ja que no s'acostuma a conisderar de la mateixa manera un No Assolit en l'àera de matemàtiques que en l'àrea de plàstica. En canvi, com a escriptora, fa una gran defensa de la creativitat, que no només trobarem en les matèries específiques, sinó en totes les àrees, per un aprenentatge més efectiu. L'expressió és important a través de les arts i en el món de l'educació.

Aquestes parets, encara que no siguin físiques, s'han d'enderrocar, ja que encara estem dividits per assignatures i el món no s'estructura així. L'art té la capacitat de fer entrar la vida real a l'escola. 




D'altra banda, des de l'experiència de Dani Gómez-Olivé en el seu projecte "Camí Endins", comenta que cal anar a buscar el fons de la persona per crear una personalitat més rica i de com això ens pot ajudar en la docència. Aquest projecte vol educar la interioritat de les persones, tots tenim a dins una flama viva, que molts no l'han descobert encara i per això hem de donar les eines necessàries per fer-ho des de l'escola. Dedicar estones a la respiració i a la relaxació és molt important per aconseguir-ho.

Finalment, Gómez-Olivé fa referència al projecte APS "Camins de refugiats" que duen a terme des de FEDAC-Sant Andreu, destacant la importància que els alumnes siguin conscients de la vivència d'altres persones que no es troben en la mateixa situació que ells. Cal que això entri a les aules per poder canviar el paradigma.

En definitiva, és necessari mostrar la sensibilitat, ganes de treballar i tenir clar cap a on volem anar per poder actuar. 





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada