Acte #avuixdemà: Manresa 21/04/17

#avuixdemà: CARÀCTER

Teatre Kursaal, Manresa, 21 d'abril de 2017



El Teatre Kursaal s'omple d'educació

L'alcalde de Manresa, Il·lm. senyor Valentí Junyent, ha inaugurat aquest divendres 21 d'abril la quarta sessió congressual que les escoles FEDAC. Aquesta sessió, que ha de servir per presentar el seu projecte educatiu #avuixdemà, s'ha centrat en l´àmbit  CARÀCTER.

Dos ponents han portat el timó de l'acte, el Sr. Lluís Font, President del Consell Escolar de Catalunya, i Jesús Alcoba, director de La Salle International School of Business. 


A continuació trobareu un breu resum de les intervencions, així com el material audiovisual de cada una d'elles. 

LLUÍS FONT 


Lluís Font, amb la ponència Educació, ara és demà, estableix un debat participatiu sobre el futur model de l'educació a Catalunya.

Partint de la base que vivim en un entorn que està canviant molt ràpidament, les persones que formen part del  sector de l'educació mostren la seva inquietud. Les idees d'abans estan desfassades, però la nova manera d'educar no convenç. És per això que s'ha de construir una xarxa d'escoles que donin resposta a l'actualitat educativa i s'adaptin al moment actual que viu la nostra societat, fent una reflexió del present cap el futur i posant a sobre la taula quins seran els grans objectius de transformació, fent ús d'un discurs lúcid, integrador i participatiu.

És per això que el Consell Escolar de Catalunya proposa un marc de debat amb cinc ponències per tal d'anar més enllà i tenir visió de futur sobre l'educació del nostre país, convidant a totes les persones i entitats relacionades amb l'educació a analitzar el contingut dels textos dels ponents i a expressar les seves idees, propostes i conclusions.

La ponència de Lluís Font, enmarcada dins d'aquest procés, revisa els principis en què s'assenta el sistema educatiu: equitat i escola inclusiva, plurilingüisme, família i entorn digital.

Fent referència a l' equitat manifesta que s'ha d'aconseguir un equilibri que convidi a la igualtat d'oportunitats i la singularitat. Tots tenim talents i intel.ligències que s'han de potenciar fent ús dels mitjans que tenim a l'abast. D'altra banda, la inclusió és el gran camí. El concepte d'inclusió ha canviat, essent el principi d'això el reconeixement de la singularitat, per així crear escenaris d'ensenyament-aprenentatge que tingui en compte els diferents ritmes d'aprenentatge i que alhora potenciï i tregui el màxim partit de la capacitat de les persones, clau per a la pròpia llibertat. Volem crear un país de persones lliures que sàpiguen desenvolupar el seu talent aprofitant els recursos que tenen al seu abast.

Pel que fa al plurilingüisme, manifesta que és la porta d'accés a l'aprenentatge, el tema linguístic i competencial són essencials per a l'estructura del pensament. En un món globalitzat, l'adquisició de la competència lingüística és molt important. Un plurilingüisme ben fet, potencia una gestió de la diversitat cultural millor. Hem d'enriquir-nos de les llengües i cultures dels alumnes nouvinguts per així crear un vincle amb aquests i d'aquesta manera se sentin immersos i participatius en un procés educatiu que té en compte a tothom. Per això és necessari un marc de diàleg i acceptació mútua per a un procés de vinculació dels nouvinguts a una identitat que ens és comuna a Catalunya, una identitat integradora i que aposta per una convivència harmònica.

Pel que fa al pilar referent a la  família,   aquesta ocupa un lloc preeminent en l'educació. Els pares i mares tenen la primera responsabilitat sobre llurs fills. No obstant, podem formar un ecosistema educatiu, on a part de l'escola, també es poden involucrar altres entitats de lleure i institucions socials i culturals.

Els pares i mares compartim un projecte educatiu on tots els agents educatius estan implicats, on  la base per a l'èxit educatiu és el diàleg.

A banda de tot, això estem immersos en un entorn digital indissociable del paisatge escolar des de fa anys i que ens ha de portar a reflexionar amb profunditat i plantejant nous escenaris per donar abast a com aplicar les noves tecnologies digitals des de l´escola.

A mode de conclusió, Lluís Font, acaba la seva ponència remarcant que hem d'anticipar escenaris de futur. La institució que vol ser vàlida, ha de mantenir el seu carisma i ha de fer l´exercici de «prosperisme».






JESÚS ALCOBA



Jesús Alcoba, amb la ponència "Escenaris memorables, biografies úniques", ha tractat un dels temes fonamentals no només de l'àmbit Caràcter, sinó de la pròpia institució: la configuració de biografies i personalitats. L'educador, centre de gravetat de la institució, actua com un xerpa, acompanyant l'alumne cap al seu despertar personal, cultivant la seva identitat, les seves competències, emocions i valors. 

Ha iniciat destacant que cal crear una biografies úniques de persones que hagin sapigut trobar la seva veu i mirada i que han ajudat a dibuixar el món d'avui.

Persones com Steven Hawkins, Àngela Merkel, Steve Jobs, George Lucas o Bob Dylan van ser adolescents als anys 60 i tenen biografies que es van crear en escenaris memorables sota un clima de solidaritat, unió i pau. Eren uns inconformistes amb aquell món que vivien.

Si volem que els joves d'avui tinguin una mirada única com ells, cal tenir en compte que en l'escenari d'avui també hi ha moltes desigualtats, clima d'incertesa, migracions a nivell mundial i la post veritat, on l'audiència importa més que la notícia.

Avui en dia el ser humà rep 10000 impactes informatius i existex una FOMO, la por se perdre's alguna cosa del que passa al seu voltant, xarxes socials,...i els adolescents tenen, fins i tot, dependència d'aquesta por.

En aquest marc cal promoure que els nostres alumnes trobin la seva mirada única. Calen estratègies per saber com fer-ho. L'éxit personal no ha de ser el tenir diner o fama, sinó que el seu escenari memorable ha de ser quelcom interessant per ells. Cal acompanyar-los a descobrir els seus talents.

Cal que els alumnes es motivin per allò que dóna sentit a la seva vida. La nostra societat necessita herois amb valors en qui emmirallar-nos. Com els dels anys 80, on van aparèixer herois que eren personatges de carn i ossos on l'esforç era un valor. Experiments demostren que alavar l'esforç enfront els talents porta a millors resultats, aumenta el rendiment i disminueix la frustració.

La superespecialització cada cop serà menys important per a professions que encara han de crear-se i per això cal potenciar-los totes les intel•ligències múltiples, ala vegada que fem que l'alumne trobi la seva pròpia mirada, acompanyant-los, amb el seu permís, en el camí, que cal descobrir entre tots i que s'emocionin en el procés.



Les ponències han anat acompanyades d'actuacions musicals i artístiques d'alumnes i professors de les escoles FEDAC, que han pogut demostrar els seus talents.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada